Estat socialista

Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors. Se sol parlar d'estats nominalment socialistes en referència a les anomenades democràcies populars que tenen al marxisme-leninisme o alguna de les seues interpretacions com ideologia oficial, i mai de països capitalistes governats per partits socialdemòcrates, encara que aquests en molts casos s'autodenominen socialistes.

Van ser així mateix qualificats amb el nom de socialisme real o socialisme realment existent amb la finalitat de diferenciar-los de les construccions teòriques i —en certa forma— justificar les diferències amb aquestes i amb partits o grups que pogueren considerar-se socialistes però oposats a aquest tipus de règims. Altres denominacions que també s'han emprat per a referir-se a ells a tal fi —especialment en cercles trotskistes, comunistes i llibertaris— són les d'Estat obrer amb deformacions burocràtiques i, en termes més estrictament econòmics, capitalisme d'Estat. Tampoc és rar veure'ls englobats dins conceptes com el d'estalinisme o maoisme.

A vegades també s'empra el nom Estat comunista, usat per la premsa "capitalista" durant la Guerra Freda en referència al sistema de partit únic i el govern de l'estat. Esta denominació és en realitat un oxímoron, donat que la teoria marxista planteja el socialisme com fase següent al capitalisme i prèvia al comunisme, en què l'Estat deixaria d'existir.^[1] Quasi tots aquests estats destacaren el seu caràcter socialista en el seu nom oficial i quatre dels cinc que avui existeixen ho segueixen fent. Així és que molts d'aquests estats contenen els adjectius popular, socialista i democràtic en la seua denominació. Existeixen també estats que contenen aquests termes en el seu nom encara que no hagen adoptat eixe sistema, com la República Democràtica Socialista de Sri Lanka o la República Democràtica Popular d'Algèria.